CONCEPTES BÀSICS DE DISSENY

Funcionalitat

En disseny, referir-nos a la funció d’una cosa és parlar de la seva utilitat i, al mateix temps, de la manera com aquesta utilitat es adequada en un sentit global.

El terme funcionalitat no equival al terme funció tractant-se de dissenys concrets; és de més ampli abast. No implica solament la descripció precisa de la funció estricta, sinó que es refereix, al mateix temps, a les funcions bàsiques i a totes aquelles altres que li van associades.

Conceptes associats:
- Antropometria.
- Ergonomia.
- Biodinàmica.
- Bioenergètica.




Factibilitat

Entenem per factibilitat aquella condició que asseguri la fabricació , impressió o construcció sense problemes, amb materials i tecnologies concretes, d’un disseny específic i en un context industrial.

Conceptes associats:
- Materials.
- Tecnologies.
- Artesania.
- Processos industrials.


Contextualitat

Entenem per contextualitat el conjunt de condicions generals i particulars a les quals s’ha d’adaptar cada disseny en qüestió, ja que cada context suposa certes maneres de viure i pensar, certes possibilitats materials, cert moment històric i cultural i un determinat mercat.

Conceptes associats:
- Factors econòmics.
- Factors industrials.
- Factors normatius.
- Factors estètics i culturals.
- Perfil d’usuari.




Comunicabilitat

Entenem per comunicabilitat tots aquells atributs estètics i sígnics que copsem de forma unificada en qualsevol disseny. Els continguts estètics són enterament subjectius i s’emmarquen en un context cultural determinat i els sígnics faciliten l’adequació formal i de significació al receptor, ens permeten entendre els dissenys.

És molt freqüent en disseny que la càrrega de dificultat projectual recaigui bàsicament sobre la significació i moltes vegades decidirà la seva efectivitat final (és el cas de la identitat visual d’empreses o esdeveniments, etc.)

Conceptes associats:
- Llenguatge plàstic: medi de comunicació entre els éssers humans a través de signes visuals que posseeixen un significat, una emoció o un raonament.
- El procés de comunicació: font - emissor - missatge – receptor- canal – context- interferències.
o Font: És el lloc d’on sorgeix la informació, les dades, el contingut que s’enviarà.
o Emissor o codificador: És el punt (persona, organització...) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge. En l’emissor s’inicia el procés comunicatiu.
o Receptor o decodificador: És a qui (persona, organització...) es destina el missatge. Realitza un procés de desxifrar i interpretar allò que l’emissor vol donar a conèixer.
o Codi: És el conjunt de regles pròpies de cada sistema de signes i símbols que l’emissor utilitzarà per a transmetre el seu missatge. Els codis estètics són més difícils de definir, senzillament perquè són més variats, estan menys definits i canvien amb molta rapidesa. Es veuen molt afectats pel seu context cultural. Els codis estètics convencionals aconsegueixen l’acord entre els seus usuaris per l’experiència cultural compartida.
o Missatge: És el conjunt d’idees, sentiments, esdeveniments expressats per l’emissor i que vol transmetre al receptor.
o Canal: És el mitjà a través del qual es transmet la informació-comunicació. Conegut com el suport material o espacial per el que circula el missatge.
o Context: És el temps i el lloc en que es realitza l’acte comunicatiu.
o Interferència o barrera: Qualsevol pertorbació que pateix la senyal en el procés comunicatiu, es pot donar en qualsevol dels seus elements.
- Codificació del llenguatge visual (senyal, símbol, signe …)
o Símbol: És la representació perceptible d’una realitat, amb trets associats per una convenció socialment acceptada. Són pictografies, imatges o objectes amb que es representa un concepte moral o intel•lectual. El seu contingut depèn d’un lloc i un moment precís. El símbol no ha de assemblar-se ni guardar relació amb el que designa. Ex: una bandera, la creu, un cor, ... En la societat tecnològicament desenvolupada, amb la seva exigència de comprensió immediata, els signes i símbols són molt eficaços per a produir una resposta ràpida. La seva simplicitat estructural proporciona facilitat de percepció i memòria. El seu valor es pot determinar segons fins a on penetren la ment pública en termes de reconeixement i memòria.
o Signe: És quelcom físic, perceptible pels sentits; Es relaciona amb la realitat només a través dels conceptes de la gent que l’utilitza. És allò que d’alguna manera representa alguna cosa per a algú. El signe, per a Saussure, consisteix en un significant i un significat: El significant és la imatge del signe tal com el percebem (les marques en el paper o els sons a l’aire); el significat és el concepte mental al qual es refereix. Aquest concepte mental és generalment comú a tots els membres de la mateixa cultura.
o Senyal: Marca, gest o un altre tipus de signe que informa o avisa d’alguna cosa (una bandera a mitja asta, un senyal de trànsit, ...)Tenen connexió física real amb el referent, es a dir, amb l’objecte al que fa referència; la connexió pot consistir en la proximitat, la relació causa efecte o en qualsevol tipus o connexió. Son indicis els signes que senyalen un objecte present o la direcció en que es troben (una fletxa indicativa, un dit assenyalant alguna cosa...); Els signes naturals produïts per objectes o éssers vius també són senyals (una petjada, el fum com a indicatiu del foc, el cercle d’un vas, la pal•lidesa d’una persona…)
o Icona: Són signes que tenen semblança d’algun tipus amb el referent. La semblança pot consistir en una similitud en la forma o afectar a qualsevol qualitat o propietat de l’objecte. Són signes icònics: Els quadres, les escultures figuratives, les fotografies, els dibuixos animats, les caricatures, les onomatopeies o mapes, plànols, gràfics que visualitzen proporcions. La iconicitat es qüestió de grau.

- Lectura interpretativa.
o Transmissió de valors.
o Iconicitat. (imatge de telèfon en un senyal, Verge)
o Diferència entre signe, símbol i senyal.
o Imatges amb estereotips cultural.
o Analogia.(Reminiscències simbòliques)

- Lectura descriptiva.
o Forma.
o Tipografia.
o Relació Text-Imatge-Forma.
o Forma i mida de les parts o components de l’objecte.
o Composició. (Equilibri. Ritme. Eixos, simetries. Retícula compositiva.)
o Combinació de colors.(psicologia, legibilitat, simbologia ...)
o Llum.
o Centres d’interès.
o Traç.
o Buit i ple.
o Textura visual i tàctil.
o Acabats i qualitats.
o Llenguatge plàstic (qüestions d’estil).